Balauder Ramos, Francesc

francesc_balauderAny de naixement: 1933, Barcelona

Afiliació religiosa: Sacerdot salesià

Localitat de missió: Brazzaville (Congo)

VÍDEO
Resum de l’entrevista

Francesc Balauder (Brazzaville, Congo) from Observatori Blanquerna on Vimeo.

Entrevista completa

Entrevista completa a Francesc Balauder (Brazzaville, Congo) from Observatori Blanquerna on Vimeo.

ÀUDIO

Francesc Balauder by Missionerscat on Mixcloud

TRANSCRIPCIÓ

Em dic Francesc Balauder Ramos, sóc de Barcelona capital i vaig néixer el dia 9 de gener a les 15 hores de l’any 1933. Vaig néixer, segons em diuen, jo no ho recordo. Sóc salesià prevere.

Com vas arribar a fer-te capellà salesià?

Fixeu-vos bé que vaig néixer l’any 1933 en plena República, Déu n´hi do les coses que hem viscut. De petit, jo vaig ser escolanet i anava a l’escola de la parròquia del Carme de Barcelona, del Raval, i ja servia a l’església. El meu pare era encarregat del Centre Catòlic, i és clar, la família era cristiana i ho fèiem tot a la parròquia. Tot i que jo vaig néixer a Sant Pau del Camp, que segons diuen els entesos és el primer monument romànic de Barcelona. Encara que estigui mig amagat i no el visiti massa gent, és un monument meravellós. Nosaltres, ja dic, per l’escola i per la feina del pare, estàvem més lligats a la parròquia del Carme que a la de Sant Pau.

I què fèieu, a la parròquia?

A la parròquia del Carme, aleshores, l’equip de capellans devia ser de tres o quatre mossens fixos. Hi havia una gent magnífica i a mi em van demostrar que m’estimaven molt. Veien que jo feia les coses ben fetes, a l’escola m’anava bé, tenia bones notes i clar… van llençar la canya a veure si pescaven, i em van dir:

– “Francesc, estaria bé que anessis al seminari”.

“Sí, però això ho he de consultar amb els pares”, vaig respondre.

I els pares van dir que sí, que només faltaria tal com estàvem de vinculats a la parròquia i a la comunitat cristina. A més a més, en aquell temps no hi havia massa diners, ara tampoc, i és clar, no podíem aspirar a fer grans estudis…

Però jo abans de parlar de la meva vocació de capellà voldria parlar d’un altra vocació que vaig anar descobrint de mica en mica. I és que una de les meves idees lluminoses era la de ser pilot d’aviació.

A mi m’encanten els avions, sóc com una criatura que si estic treballant a l’ordinador, ni que estigui fent una cosa interessant, si sento un avió que passa, sóc capaç de deixar-ho tot, aixecar-me i delitar-me mirant-lo. És un plaer, em porta bons records i m’ha agradat sempre. Però les coses són com són. Els mossens de la parròquia em van orientar de manera que, acabat el curs, jo devia tenir onze anys, em van enviar al seminari de Barcelona, a la Conreria. I jo i tots, molt contents.

ComparteixTweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone